MªJOSÉ CABANES
pintura
Alcublas
Va tindre sempre clar al fet que volia dedicar-se: “jo vull ser pintora”, era la seua frase, des de molt xicoteta, segons els seus pares, i així és com en 1995 va iniciar aqueixa aventura en la Facultat de Belles Arts Sant Carles, València.
Seria en els últims cursos quan un tema rondava els seus pinzells i amb ells els seus projectes més immediats: La imatge de la dona com a motiu artístic.
Serà amb el seu Diploma d’Estudis Avançats (DEA. Doctorat), quan estudia i investiga aquest tema, sota el títol ICONOGRAFIA FEMENINA I CANVI SOCIAL EN LA PINTURA ESPANYOLA DEL CANVI DE SEGLE (XIX-XX).
I a partir d’ací, la seua pintura explora poèticament aqueix camí obert, fent un pas més, atorgant a aqueixes estampes femenines, a aqueixes dones, el seu propi caràcter, la seua veritat, els seus sentiments abans silenciats, les seues històries no contades.
Participa amb les seues obres en exposicions tant col·lectives com individuals, en les quals el tema central és la dona: Dones &Dones (Brussel·les-València- Algemesí), Arte al Cham (Palau de la Música – Projecte per a la construcció d’un Centre Social per a Dones Sirianes), Dones. Femení Plural (València), entre altres.
Seleccionada en diversos concursos de pintura, entre els quals cal destacar el 1er Premi de Pintura Internacional Manolo Valdés 2013, Altura (Castelló), amb l’obra Matèria Etèria.
Aparentment, pot donar la sensació que s’aposta per l’esteticisme i la feminitat, però va més enllà; cada figura, cada escena utilitza deliberadament els mateixos procediments desenvolupats pels mitjans visuals contemporanis per a representar l’univers de la dona, i a través de la pròpia retòrica de la imatge femenina, parla d’una visió lliure del món, de l’amor, dels sentiments. Dones iguals i diverses que es mostren davant el món sense embuts, sense por de ser jutjades, propietàries de si mateixes, que senten i s’expressen, dones segures, dones que pateixen, dones que lluiten a consciència pel seu dret a ser. Reivindica la visibilitat i la diversitat, la bellesa de ser dona com un aspecte que no ens condemne a un segon pla.